|
::
Gèmini :: isbn 84-96444-42-2 :: fragment del llibre - PRIMERES
28 PLANES (DE 154) ::
::
Gèmini :: ajuda i conceptes bàsics per al lector ::
Gèmini
>>>> És el títol d'aquest llibre. La paraula
transmet la idea 'bessons' amb una certa càrrega de desviació
o aberració sublim. Això es deu al fet que es refereix al
clonatge de l'espècie humana.
Àxel,
Pei, Hanz, Èria, Tània >>>> Són
els protagonistes absoluts del llibre. Són éssers humans
creats genèticament a partir d'un procés de clonació
rudimentari. Són clons. Còpies genètiques fabricades
a partir de l'ADN d'uns altres éssers humans. Tota còpia
prové d'un original.
La Tània és morta.
Àxel_Original,
Pei_Original, Hanz_Original, Èria_Original, Tània_Original
>>>> Éren éssers humans no creats genèticament.
Científics. El seu ADN va servir per crear els protagonistes del
llibre. Aquests 5 personatges actualment són morts.
Holovideo
>>>> Video en 3D que pren forma dins un holocilindre. Pot
contenir so.
Holocilindre
>>>> Cilindre vertical, transparent, massís i allargat
el volum del qual està completament dividit en petits píxels.
Es fa servir per mostrar formes, animacions i videos 3D de forma real,
amb volum. Ideal per veure videos on surtin persones reals i grafisme
3D. L'observador se situa al davant de l'holocilindre i l'utilitza com
una pantalla convencional d'ordinador, però en 3D. Tot el que es
mostra a l'interior de l'holocilindre té volum.
L'holocilindre sempre es fa servir com a complement de pantalles planes
convencionals dels ordinadors. Mentre l'usuari es mou dins els menús
i opcions de manera clàssica en pantalles planes 2D, l'ordinador
pot llançar videos i animacions en 3D real cap a l'holocilindre.
L'holocilindre s'utilitzava sobretot en presentacions de projectes, publicitat
i comunicació en temps no real. La majoria d'holocilindres tenien
la mida real d'una persona.
Diàlegs,
somnis, pensaments i altres accions >>>> Aquest llibre
té una nomenclatura pròpia per presentar els diàlegs,
els pensaments, somnis i altres accions dels personatges.
Quan surt el nom d'un personatge seguit de dos punts (:) vol dir que el
personatge parla a partir d'allà.
Exemples de nomenclatura:
Èria: >> L'Èria parla a partir dels
dos punts (:).
Holovideo_Àxel_Original: >> Holovideo on
parla l'Àxel_Original a partir les dos punts (:).
Holovideo_Pei: >> Holovideo on parla en Pei a partir
dels dos punts (:).
Si el personatge pensa o somia alguna cosa, fet que és diferent
a un diàleg, sortirà el nom del personatge seguit d'un punt
(.) i de la paraula somni, pensament...
Exemple de nomenclatura:
Hanz.Pensament: >> Es pot veure en què pensa
en Hanz, a partir dels dos punts (:).
Èria.Somni: >> Es pot veure què somia
l'Èria, a partir dels dos punts (:).
També existeixen altres tipus d'accions que aniràs trobant
en el llibre.
Tot ho entendràs molt millor quan comencis a entrar en la història.
::
Gèmini :: minilectura :: inici ::
La lluna
plena d'hivern, amb la seva cara de sorpresa trista cristal·litzada,
segueix recorrent lentament el curs marcat per tants segles.
Els seus ulls són el símbol congelat de la mort eterna observant
impotent el paisatge fred, humit i desolat.
El gran desastre no ha canviat en res la seva mirada melancòlica.
Estic sol
a fora del laboratori. Els meus amics se'n van anar ahir a explorar una
vegada més i segurament tornaran sense cap novetat. Com sempre.
És una llàstima que mai haguem descobert res realment interessant.
Aquesta vegada m'ha tocat a mi quedar-me per controlar-ho tot...
L'avorriment comença a ser difícil de suportar.
M'agradaria estar voltant amb ells amb l'esperança de trobar alguna
cosa que no fos glaç, runes, ferros, neu, restes de civilització
i males herbes.
El silenci
d'aquí fora fa que escolti la meva pròpia respiració.
El vapor que surt de la meva boca indica que estic viu. Sembla estrany
que hi hagi un ésser viu enmig de tanta desolació. La lluna
reflectida a les fulles d'algunes plantes em recorda que alguna cosa ha
sobreviscut... La natura segueix el seu curs desafiant-ho tot.
Ja començo
a tenir fred. Torno cap a l'interior. Espero que hagin trobat un bon lloc
on passar la nit. Són la meva família, l'única cosa
que tinc. No sé què faria sense ells. Tenir-nos els quatre
és el que ens impulsa a seguir endavant, a no abandonar. Aquí,
envoltats de la seguretat del laboratori a 300 metres a sota terra no
hi ha cap tipus de perill, però ells estan exposats a la nit. De
moment no hem descobert res, però els sensors alguna vegada han
detectat moviment i encara no sabem de què dimonis es tractava.
A vegades tenim por. La mort de la Tània ens ha afectat tant...
El temps no aconsegueix esborrar la seva imatge de les nostres ments...
Ara ens sentim molt vulnerables.
Bé.
Tot en ordre: sistemes de camuflatge de l'entrada del laboratori activats
:: tancament hermètic connectat :: sistema d'energia sense novetats
:: sistemes de manteniment de la vida vegetal alimentària en perfecte
estat :: controls de moviment a superfície sense canvis ::
Aaah... Vaig
a capbussar-me una estona a la màquina d'entreteniment immersiu.
Després
de jugar durant mitja hora ja en tinc prou. Sempre les mateixes experiències.
M'agradaria provar alguna cosa més però no és possible...
Jocs... Música... Gent... Únicament he vist models visuals
en el material que ens van deixar els nostres originals. No sé
per què ens han explicat tantes coses del seu món. Mai podrem
tocar-les ni sentir-les. L'única cosa que sento és impotència
i ràbia. Si no ens haguessin explicat res de les seves vides no
tindríem motius per voler conèixer els costums de la seva
civilització.
Senzillament no sabríem res i ens dedicaríem a les nostres
coses...
No tindríem aquesta esperança de trobar quelcom diferent
als holovideos dels nostres originals... No tindríem l'anhel de
trobar més persones semblants a nosaltres.
Aaah... El
meu original... M'hauria agradat molt conèixer-lo... Suposo que
era exactament igual a mi mateix en tots els aspectes... O millor dit,
jo sóc exactament igual a ell... Si estiguéssim de costat
seríem idèntics; bé, si tots dos tinguéssim
la mateixa edat, és clar... Ell és mort des de ja fa segles...
Encara se'm fa molt difícil d'imaginar tot això... Les úniques
coses que queden d'ell són les seves gravacions i el seu nom...
Àxel... El meu nom.
::
Gèmini :: minilectura :: inici ::
Finalment
el foc ha aconseguit cremar amb ràbia. Les flames es barallen les
unes amb les altres en un combat sense misericòrdia. La fusta es
consumeix emetent un suau xiuxiueig.
Vist des de sobre, però, és relaxant. Un combat sense crits,
en silenci.
Els ulls que s'ho miren juguen a ser déus per uns moments, contemplant
la destrucció de la matèria orgànica.
Els cossos aconsegueixen escalfar-se amb el caliu mentre al seu voltant
tot és calma i fred. Les seves ombres grans i distorsionades sembla
que estiguin lluitant nerviosament per seguir vives.
Èria:
És maca, eh?
Hanz: El què, Èria?
Èria: La nit. Em sento lliure i protegida al mateix
temps... l'Àxel es deu sentir molt sol. Fa un dia i mig que no
el veig i ja el trobo molt a faltar...
Encara et segueixes turmentant amb el record de la Tània? Encara
mires els seus holovideos?
Hanz: No puc evitar-ho... És igual... Algun dia
se'm passarà...
Èria: Vinga, Hanz, anima't. Ella no et voldria
veure així.
Hanz: No parlem més d'això... Mira... En
Pei dorm sense cap problema. Has vist amb quina rapidesa ha tornat a escalar
la paret?
Èria: Li ha semblat veure quelcom en la llunyania.
Ha pujat per veure-ho millor. Allà dalt es veu tot d'una manera
increïble... Immens... Aquest edifici és la resta de civilització
més gran que hem pogut tocar aquí fora. A vegades em sembla
que veig alguna cosa a l'horitzó, però mai passa res...
I aquí estem... És curiós que mai abans haguem estat
en aquest lloc... I ara resulta que ha vist quelcom més. Em fa
gràcia veure com mai decau la seva energia.
Hanz: Quan ens despertem anirem a inspeccionar què
és el que ha vist en Pei.
Vinga... Intenta dormir...
Èria: Tu no dorms?
Hanz: No. Encara no.
Èria: No pateixis, Hanz. Vine aquí. Abraça'm
i dorm amb mi aquesta nit.
::
Gèmini :: minilectura ::
Holovideo_Àxel_Original:
Ara mateix estem pensant un sistema per evitar que destrosseu el laboratori
quan sigueu nadons i comenceu a descobrir el vostre entorn. En Hanz diu
de tancar-vos en una habitació fins que sigueu suficientment grans
per sortir. Aquesta idea no ha caigut gaire bé a les noies. S'han
indignat. Tots estan discutint a la cambra del costat. Els crits que se
senten són seus.
Jo estic d'acord amb elles; crec que heu de créixer dominant i
sentint-vos còmodes amb el vostre món. Però també
és cert que hem d'impedir que inutilitzeu inconscientment totes
o algunes de les màquines essencials per a la vida.
També estem pensant en altres problemes igualment importants, com
per exemple; com menjareu en la vostra primera etapa de la vida? Com us
netejareu? Sereu suficientment hàbils per aprofitar l'escalfor
corporal dels uns amb els altres quan tingueu fred? Sabreu ajudar-vos?
En Pei diu que moltes coses es poden programar.
Fent servir la combinació de sensors, programes i holovideos intentarem
facilitar-vos la supervivència els primers mesos. Personalment
crec que seran crítics.
::
Gèmini :: minilectura ::
Hanz.Pensament:
Aquest edifici és una caixa de sorpreses. Aquests papers me'ls
emportaré al laboratori. Els estudiaré amb molta calma.
::
Gèmini :: minilectura ::
Àxel.Vigília:
Tot és fosc. M'acomodo al llit. Només veig negre. Els sis
són de les botes. Cauen més avall que el límit. Surt
la boca. Les mans em volen dir alguna cosa. La cara se m'acosta i sóc
jo. No. Un reflex. Em destapo. 'EH!'. Això ha estat un crit a les
meves orelles. Però si no hi ha ningú!
Obro els llums.
::
Gèmini :: minilectura ::
Hanz.Somni:
Hola Tània... Vull agafar-te... Vine... Avança cap a mi...
Què li passa al teu cos?... El teu somriure s'ha partit... La teva
cara s'ha seccionat... El teu cos són dues meitats que no vessen
sang... La teva part esquerra camina cap a mi... La teva part dreta se'n
va a algun altre lloc...
El... El meu braç se'n va lentament amb una meitat del meu cos...
Vaig caminant cap a tu... La meva part dreta no et pot tocar... És
veritat... Estic mort i quatre meitats no caben en un xip... El xip? Si
poso tot el meu desig en el xip potser te'l podràs implantar...
És clar... Potser... Ja no veig els teus pits...
Un ganivet
mecànic va tallant tones i tones de carn crua...
La vella fàbrica gegant no pot descansar...
::
Gèmini :: minilectura ::
Àxel:
Ens podem parar aquí? El sol ja gairebé s'ha post.
Pei: Caminem una mica més... Ja sé que
avui no podrem arribar a la construcció de la qual et vam parlar
la darrera vegada, però si avancem més, demà al matí
ens plantarem directament al lloc que realment ens interessa. No haurem
ni de passar per l'edifici. Podrem visitar-lo a la tarda i passar-hi la
nit si vols. No pateixis, d'aquí a una estona desplegarem l'equip
de supervivència i ens hi posarem per dormir. Jo també estic
cansat.
Àxel: La cara de l'Èria al veure'ns marxar
m'ha quedat gravada... Era com si els seus ulls em donessin el darrer
adéu... Estava tota tensa i trista...
Em passes els codis? Vull repassar-los una altra vegada.
Pei: Agafa'ls. Per molt que els llegeixis no et serviran
de res. Els nostres originals ens els van deixar amb la seva millor intenció,
però si encara s'utilitzen codis, deduiran que no som qui diem
perquè cap ésser humà viu tants anys. Ni amb cap
anàlisi d'ADN. Encara que siguem idèntics, ningú
ens creuria. Els codis eren per a ells. Ens els van deixar només
per si de cas...
Àxel: Ets massa pragmàtic, Pei... No et
podries limitar a animar-me i prou? Aquests codis eren l'única
identificació que tenien els nostres originals davant el personal
de la Corporació. Era suficient i funcionava. Ara també
ha de funcionar.
Els autoritzava com a personal legal de la Corp sense xip implantat.
Pei: Fins ara ja hem tingut massa sort. A més,
si ens maten encara quedaran l'Èria i en Hanz al laboratori. Ells
podran seguir un temps més i fins i tot podran tenir algun fill.
Àxel: Sí... Però recorda que no
sabem exactament què és el que vau veure la darrera vegada.
Encara que es mogués una mica pot ser que no estigués viu.
De totes maneres, la vostra prudència va ser la millor decisió.
::
Gèmini :: minilectura ::
Hanz.Pensament:
Hola Tània. Fa estona que ho intento però encara no he aconseguit
dormir. Tinc dolor al pit, els nervis a flor de pell i un refredat que
no em deixa respirar. Em giro. Estàs en el meu cap. Em giro. Estàs
dins el meu cap. No hi ha futur. No hi ha projecte. Només anhel
i desesperació. La vida no és justa. El paradís és
un infern. Ironia. El paradís s'ha podrit. Vull veure't. Tocar-te.
A cada moment. Dóna'm futur.
El meu món
m'ha caigut a sobre. Sepultat sota les meves pròpies ruïnes.
No tinc res divertit per explicar.
Dolor? Ni el noto. El patiment és tan intens que ja no el noto.
Ploraria. Però estic tan tens que ni els ulls fan el gest.
Impotència.
Nervis afilats. Mai més podré fer-te meva. Mai. No tinc
llàgrimes. Torno al començament. El gel i la ràbia
s'han apoderat de mi. Violència interna. Nedant en aigües
fredes i cristal·lines, transparents... Però m'ofego i no
puc sortir. Haig de reprimir-me al màxim. No puc mostrar-me com
a caos. Haig d'aparentar control total. Pensar en tu rebenta segon a segon
cada cèl·lula de la meva carn. M'has posseït i no sé
com treure't. Aquesta situació em supera. Tinc tanta por que estic
bloquejat. Ets morta. Per què?
Per què
ni un sol holovideo del meu original serveix per a res en aquest moment?
Per què tanta informació es torna inútil? Per què
tantes imatges buides?
::
Gèmini :: minilectura ::
Hanz:
Èria. Necessito parlar. Estic fatal. No puc dormir. No puc raonar.
No puc més. No puc més... Ja n'hi ha prou...
Èria: Què et passa? Intenta explicar-m'ho.
Intenta-ho.
Hanz: No ho puc controlar. No em puc controlar. És
impossible. Em persegueix. No em deixa. Ho tinc a dins. Em corrou. Em
mastega. No m'escup mai.
Èria: ...
Hanz: Merda.
Èria: Hanz. Com et puc ajudar? Vull ajudar-te,
però no sé com.
Hanz: Queda't aquí. Només això.
Fes-me companyia. Si em quedo sol tot torna a començar. Quan entro,
busco i busco més sortides. Tots els camins em duen a portes tancades.
No trobo ni una sola porta oberta; no hi ha sortida. Ni una sola sortida.
No vull tornar a entrar-hi.
No em deixis.
Si us plau.
Èria: Calma't. Ho veus? Estic amb tu. No et penso
deixar.
Èria: ...
Èria: Així. Relaxa't. No passa res. Posa
el teu cap al damunt de les meves cuixes.
T'agrada que jugui amb els teus cabells?
Èria: ...
Èria: ...
Èria.Pensament: Finalment ha pogut adormir-se.
Mai l'havia vist així. Destrossat. Quan érem nens sempre
era el que analitzava cada opció, cada possible solució.
És el més racional de tots nosaltres. Però ara no
sembla el mateix. No sé de quina manera fer-li costat. Ni idea.
Pobre Hanz. Necessita la meva ajuda i no sé què fer perquè
torni a ser el de sempre.
...
...
Hanz:
Pots posar el holovideo 539.23 del meu original? Normalment el fet de
veure'l em transmet tranquil·litat.
Èria: Ara l'activo. No et moguis gens.
Hanz.Pensament: Veure el meu original és com mirar
el meu guia. Sempre tan precís. Tan segur. Tan potent. Em dóna
forces. Sempre m'ha animat a continuar endavant.
Holovideo_Hanz_Original: La part genètica no és
problema, ja hem fet moltes proves. El problema pot radicar en alguna
disfunció derivada de possibles avaries dels aparells. El pas del
temps pot fer que alguna màquina no funcioni com hauria de fer-ho,
o simplement que no s'activi quan sigui l'hora. Un altre problema pot
ser que les nostres mostres de carn es descongelin, o fins i tot que entri
radiació dins del laboratori, però aquest seria un cas absolutament
extrem.
...
La idea és
molt simple; quan els detectors de la superfície del laboratori
no detectin radiació, el laboratori es tornarà a activar
de nou. Una vegada totes les funcions hagin estat activades, la màquina
ens clonarà. De fet, que m'estiguis veient significa que l'experiment
ha estat un èxit.
Com ja saps, tu ets el meu clon i jo sóc el teu original. Ets com
un fill per a mi, el motiu pel qual estic aguantant.
...
Èria:
T'agrada que et toqui la cara? Encara la tens molt tensa.
Holovideo_Hanz_Original: Per culpa de les limitacions
del laboratori, no podem fer còpies de la nostra memòria.
No us podem transmetre els nostres records. La solució alternativa
és que haureu d'aprendre a través dels nostres holovideos.
Tampoc podem
fer còpies dels nostres gens. No tenim mitjans suficients; els
ordinadors contenen moltíssims mòduls de memòria,
però cap digitalitzador d'ADN.
Per aquesta raó, la nostra carn és fonamental. Hem agafat
mostres dels nostres teixits i els hem congelat. Aquestes mostres seran
la base de la nostra clonació.
...
Èria: Així. Agafa'm. Deixa't anar. No pensis
en res. Relaxa't...
Holovideo_Hanz_Original: La nostra carn és la
part més important de l'experiment. Sense ella les màquines
no ens podrien clonar.
L'experiment es basa en les màquines i la carn. Una barreja que
us ha de crear quan sigui l'hora.
...
Hanz.Pensament: L'Èria s'està esforçant
molt per mi. Es preocupa per mi. No s'imagina fins a quin punt li agraeixo
el que està fent. Qualsevol cosa, per minúscula que sigui,
és una gran ajuda. Li importo. M'estic adonant que l'estimo. Això
és bo? La necessito.
Holovideo_Hanz_Original: La prioritat d'aquest laboratori
no és la genètica humana. Deixant a part les proves que
hem fet ara amb la nostra carn, no hem clonat mai abans un ésser
humà. Altres animals i plantes, sí.
...
Hanz.Pensament: La carn. M'agrada molt el teu cos. M'agraden
els teus llavis carnosos, la teva comprensió, els teus ulls, els
teus pits, les teves cames. Ets molt dolça.
Holovideo_Hanz_Original: L'exterior està ple de
radiació i així continuarà durant segles. Després
de pensar-hi molt, hem arribat a la conclusió que la clonació
és l'únic sistema vàlid per continuar la vida; si
més no, la nostra.
Els factors que ens inclinen a pensar així són, per exemple,
el menjar, l'estalvi quasi total de l'energia limitada de les instal·lacions
i la poca qualitat de vida de les famílies que sortirien dels mètodes
normals de reproducció humana. Fins i tot hi podrien haver homicidis.
L'home no està fet per suportar una cel·la durant tota la
seva vida, encara que tingui forma de laboratori.
...
Èria.Pensament: Així. Recolza't en mi.
Fes-me petons. Desfoga't. Treu a fora els teus nervis acumulats. Sembla
mentida tota la tendresa que amaga el teu interior. Agafa'm fort.
Holovideo_Hanz_Original: A més, com a científics
ens fa molta il·lusió el projecte de clonar-nos i deixar
que les nostres còpies aprenguin d'holovideos. L'únic inconvenient
és que no ho podrem veure.
...
Tots els
sistemes del laboratori es posaran en mode d'espera fins que l'ordinador
torni a reactivar totes les màquines; llavors tornarà a
generar oxigen, aigua tractada, plantes i sistemes d'evacuació
i reciclatge de deixalles orgàniques. Finalment, la carn es descongelarà
i la màquina començarà la clonació, un per
un, de tots nosaltres, o, millor dit, de les mostres que quedaran de nosaltres.
...
La carn.
La carn és l'element més important. Les màquines
estan programades per generar vida a partir de la carn. Màquines
i carn.
Hanz.Pensament: Et necessito. No em deixis. Et necessito.
Haig de donar-te plaer fins que no ho puguis suportar. Sóc teu.
T'estic totalment agraït.
T'agrada que et toqui? T'agrada aquest ritme? La teva cara de benestar
m'emplena fins a dalt de tot.
Holovideo_Hanz_Original: Només desitjo que ens
entengueu i gaudiu de la vida.
...
Èria_Pensament: Segueix. M'encanta.
Com pots ser tan agressiu i dolç al mateix temps?
Els teus moviments suaus i compassats m'estan tornant boja. Què
estàs fent també amb els dits? T'estic descobrint un costat
extrem que m'agrada molt. Estic a punt de tornar a explotar una altra
vegada.
::
Gèmini :: minilectura ::
Pei.Record:
Escales avall. Fent voltes. Ensopegada contra uns plàstics tous.
Molts plàstics i roba clavats a les parets. Patacada tova. L'Èria
plora espantada.
::
Gèmini :: minilectura ::
Èria.Pensament:
Aquest és el registre 113.89.
L'activo.
Holovideo_Àxel_Original: Bé... Tornem-hi...
Cada sis mesos arribava un grup nou de científics i se n'anava
el que ja havia estat aquí treballant. Sempre hi havia 5 persones
dins d'aquest recinte.
A nosaltres ens faltaven dues setmanes per anar-nos-en.
Ara tot ha canviat.
Va passar
allò més inesperat. La Corporació deixà violentament
de transmetre'ns paràmetres molt importants. Era la primera vegada
que ens passava una cosa així i no sabíem com reaccionar.
La seva unitat de procés-decisió principal mai havia comès
errors... Mai. Tenia les suficients barreres i múltiples nivells
de seguretat com per impedir que quelcom així es pogués
tan sols arribar a imaginar. Hi havia la creença - quasi mite -
que la unitat de procés-decisió principal ( la UPDP ) estava
connectada a tot, així que instintivament vam intuir que alguna
cosa molt greu havia causat el tall. Era tan irreal que fins i tot semblava
una broma o realitat virtual. Finalment, vencent la por a les possibles
represàlies, decidírem connectar els receptors camuflats
de l'exterior. Teníem gairebé prohibit de connectar-los,
però vam ser molt prudents de no emetre cap senyal.
Els sensors detectaren radiació a nivells alarmants, impossibles
per viure normalment.
Ara sabem que 127 projectils nuclears van ser detonats aproximadament
a 500 km. d'aquí, 61 a 100 km. i 102 més a 250 km. No deixo
constància de les dades exactes, només de les orientatives.
El cas és que això va ser la primera guerra automàtica.
Tot sembla indicar que no n'hi haurà cap altra. Ja no queda res.
Sembla que tot l'armament fabricat finalment es va utilitzar. Absolutament
tot.
Segons com
es miri, vam tenir sort. Els factors que ens ajudaren van ser:
La ubicació
secreta d'aquest laboratori; també per a la majoria de les branques
de la Corporació.
Absència
de qualsevol sistema de comunicació per ràdio, ni entre
nosaltres. Cap emissió, cap rastre. No tenim ni els xips implantats.
Ens els van treure abans de venir aquí.
Estar amagats
dins d'un terreny no habitat.
No ser l'objectiu
de cap míssil, probablement perquè no sabien ni que existíssim.
Amb les dades que tenim ara, afirmem que ja no hi ha vida enlloc del planeta.
Tota la trama de corporacions, franquícies, governs democràtics
i dictadures s'ha arrasat entre si. Hem guardat tota aquesta informació,
així la podeu veure. També tenim uns càlculs aproximats
de la durada de la radiació a l'escorça terrestre.
Estem vius, però ja no podrem sortir més.
No hem rebut
res de la Corporació; ni dades, ni homes... Res.
::
Gèmini :: minilectura ::
Holovideo_Àxel_Original:
D'acord... Era un planeta intensivament globalitzat i amb una competència
radical... Però funcionava.
Com pot ser que tot se n'hagi anat a la merda? Qui va prémer primer
el botó?
::
Gèmini :: minilectura ::
Àxel.Xiuxiueig:
No et moguis del terra. Val més que no fem fressa.
Pei.Xiuxiueig: Allò sembla un cíborg.
Àxel.Xiuxiueig: Sí. Un cíborg de
combat. Una màquina amb parts orgàniques.
Pei.Xiuxiueig: Potser porta implantat un cervell humà.
Àxel.Xiuxiueig: Un moment... Aquest model és
una mica diferent... Em sembla que no l'he vist a cap registre.
Pei.Xiuxiueig: No aconsegueixo deduir què deu
estar fent.
Àxel.Xiuxiueig: Ni idea. Sembla que faci guàrdia,
però no pot ser.
De moment l'observarem. És realment gros. Cobert de gel. Potser
s'ha passat la nit vigilant.
Pei.Xiuxiueig: Acostem-nos una mica més.
Àxel.Xiuxiueig: No. Aquesta màquina és
massa gran per a nosaltres. Si ens ataca no tindrem cap oportunitat.
Pei.Xiuxiueig: El glaç el fa encara més
impressionant. M'agradaria veure-li la cara més de prop.
Àxel.Xiuxiueig: L'arma acoblada al seu braç
esquerre ens partiria d'un sol tret.
Pei.Xiuxiueig: Has observat que no ha fet cap moviment?
Àxel.Xiuxiueig: Sí. Només aquella
llumeta intermitent de la seva esquena. Cosa que indica que està
plenament operatiu.
Pei.Xiuxiueig: L'altre dia es movia una mica, però
no ho vam distingir prou bé. Avui no es mou, potser està
en mode d'espera.
Àxel.Xiuxiueig: No ho crec. Mira... Vaig a fer
respiracions per intentar relaxar-me. Pots fer el mateix.
Pei.Xiuxiueig: Sí, però m'és molt
difícil.
Àxel.Pensament: Merda! El cíborg s'està
girant!
...
Pei.Pensament: S'ha tornat a parar.
...
Àxel.Pensament: Ell no es mou i nosaltres farem
el mateix.
::
Gèmini :: minilectura ::
Àxel.Pensament:
Nervis. Rampells. Suor freda.
...
Aquest cíborg és un misteri. Qui sap si encara té
les ditades dels seus creadors, supervisors o víctimes a sobre
de la seva armadura. Segur que té records de vides i llocs ara
inexistents. M'agradaria molt conèixer què hi ha a la seva
memòria.
...
La temperatura és molt baixa. El sol ho il·lumina tot des
del seu punt més alt. No hi ha núvols i el cel és
tan clar que sembla que no s'acabi mai. No sé que farem, però
de moment és millor que ens quedem ben quiets.
...
Pei.Xiuxiueig: Haig de canviar una mica de postura.
Àxel.Xiuxiueig: No...
Pei.Xiuxiueig: Tranquil. No em mouré més.
Àxel.Pensament: Merda! Crec que ens ha detectat.
Ha posat l'atenció cap aquesta zona.
Ha aixecat el canó! No puc moure'm!
Pei.Pensament: Ha començat a córrer cap
aquí. Trossos brillants de glaç surten disparats.
No em puc moure. Ara el cos no em respon!
::
Gèmini :: minilectura ::
Holovideo_Tània_Original:
El dia d'avui no és per sempre; acabarà fonent-se en la
foscor.
El dia d'avui pot ser per sempre; sempre en els meus records.
Vivint i
recordant. Recordant i vivint.
Assaborint moments fins que la meva pròpia vida es barregi amb
la foscor.
Però encara que cada moment es viu diferent segons l'edat, tots
hauran valgut la pena; perquè els hauré viscut.
Hanz.Pensament:
M'estic enamorant. Tinc tanta energia que sembla que mai s'hagi d'acabar.
Sempre potenciat. Molt més receptiu.
Cada espurna de bellesa és capaç de fer-me emocionar. Em
sento únic. Sé que s'acabarà. Mentre dura em sento
diferent. Sóc diferent. Bullint des de dins i veient que qualitats
que creia oblidades surten a l'exterior. M'agrado i vull transmetre-ho.
No puc evitar-ho. Vull aconseguir-la per a mi. Vull transmetre que sóc
diferent. Que valc la pena. Obligat a seduir-la. Atret. És un repte.
Viu de veritat.
Un món desconegut em somriu i em convida a jugar. Sé que
puc acabar malament. Les ganes i la curiositat poden més.
::
Gèmini :: minilectura ::
Àxel.Pensament:
Les paraules han sortit soles de la meva boca. Els codis han brotat de
mi a crits. A crits. Un rere l'altre. La meva cara no té prou muscles
per expressar el que he sentit en un sol instant. Encara estic paralitzat.
El canó saturant tot el meu camp de visió. El soroll ràpid
de les articulacions mecàniques.
Ara el perill està lluny dels meus ulls. El paisatge torna a brillar.
Veig el meu alè. Les meves mans fredes. No estic mort.
Cíborg.Pensament: 23L4KJ8XV987234JKH23876234JH23G4JHG76C5XV765JHGC232
987987V876876123JHGNBVVKIJKY8768XCODIS8712398123KJHLLKJXC980BV7879X
56127HJ1B9876V876123KP76ACCEPTATS020X77291JHHUI787X998712Y8876V5618
62356657687CV8B6BU28347687OBJECTIU687SDJKH2IUY9876XCG87687W34UIH27
182376UHIU6B8723J4KH9876OBTENIRB98734O5IJ3LKNM980XB798E749898CV7NB
761523765INFORMACIO879879871298379898798D7G9879898D79G82734HG87X6CV
123123908094869309890DB809CB8092LRKJPUX90C7V98023RLKJ98XC7V9873987X9
::
Gèmini :: fi del fragment ::
::
www.digiconcrete.net :: Joaquim Vidal Juventench ::
|